
L’app era per al teu equip. Només calia tindre l’enllaç per a entrar
Una aplicació de registre de jornada creada amb Grok enviava les contrasenyes de 18 comptes al navegador cada vegada que algú obria la pàgina. Estaven en text clar dins d’un arxiu JavaScript. Entre elles hi havia contrasenyes d’administrador. Claroc ho va documentar el 10 de novembre, en una investigació que va trobar ferramentes internes accessibles sense iniciar sessió. Investigació de Claroc
En pantalla només veus el que l’aplicació decidix mostrar. El navegador pot haver rebut molt més. Si una contrasenya de proves es queda en un comentari HTML, per exemple, continua formant part de la pàgina que s’entrega en cada visita. Qualsevol persona que reba eixe codi la pot llegir. És una de les coses que es revisen abans de publicar, junt amb els arxius que carrega la pàgina i les dades que retorna el servidor. Guia de proves d’OWASP
Ja vam parlar del que aporta el vibe coding per a posar en marxa una primera versió. El pas que m’interessa ací arriba quan eixa aplicació ha de treballar amb dades de clients, comptes d’empleats o cobraments. A partir d’eixe moment importa qui pot vore cada dada i què passa quan el negoci necessita canviar alguna cosa. Vibe coding i desenvolupament web
Entrar amb Google és el primer pas
En la mateixa investigació, Claroc va crear amb Grok una aplicació de prova per a un equip comercial. L’aplicació tenia un botó d’«Entrar amb Google». Un compte que ningú havia convidat va poder iniciar sessió, vore els registres i modificar-los. En iniciar sessió, el codi afegia l’usuari a l’equip abans de comprovar si hi podia accedir. Investigació de Claroc
Google confirma amb quin compte s’ha identificat la persona. A partir d’ací, l’aplicació ha de comprovar si eixe compte pertany a l’equip, quina funció hi té i quina informació pot consultar. Són decisions del negoci. Pot interessar-te que qualsevol client es registre i que, al mateix temps, només el personal puga gestionar comandes, devolucions o fitxes. I dins de l’equip pot haver-hi permisos diferents per a cobrar, atendre els clients o administrar l’aplicació.
Quan demanes a la IA que afija un inici de sessió, és fàcil donar la faena per acabada en vore que el botó funciona. El treball inclou definir les regles d’accés i comprovar que el servidor les aplica cada vegada que algú sol·licita informació. Un compte vàlid dona accés a les dades que li corresponen. Això també s’ha de complir quan algú hi arriba amb un enllaç directe. OWASP sobre l’autorització d’accés a cada registre
Qui pot obrir eixa fitxa?
Pensem en una aplicació fictícia d’inscripcions a campaments. En una fitxa poden constar els dies d’assistència, les al·lèrgies, les persones autoritzades per a la recollida i els pagaments fets. Si l’enllaç arriba a mans d’una altra família que també té compte, l’aplicació ha de comprovar a quina inscripció està vinculat eixe compte abans de mostrar-li les dades. La mateixa regla ha de protegir un justificant que es puga descarregar des de la fitxa.
Dins de l’equip, el personal de cobraments pot necessitar l’import i l’estat del pagament. El monitor assignat necessita la llista del seu grup i les alertes necessàries per a atendre’l. La persona que coordina el campament pot necessitar una visió més àmplia per a resoldre incidències. Quan es desenvolupa l’aplicació, estes diferències es concreten en els permisos i els camps que el servidor entrega a cada compte. Amagar un apartat del menú servix de poc si eixos camps continuen arribant al navegador.
Hi ha casos reals d’aplicacions que deixaven accessibles dades d’eixe tipus. Al novembre, Crissy Field va documentar projectes fets amb Lovable i connectats a Supabase en què es podien consultar registres sense iniciar sessió. Entre els exemples hi havia sistemes de venda d’entrades i de menjar que deixaven exposats correus electrònics, telèfons, adreces i codis d’entrades. L’informe esmenta informació de pagament i no concreta si incloïa números complets de targeta o codis de seguretat. Investigació de Crissy Field
Lovable descriu controls que revisen el codi i les regles d’accés a les dades abans de publicar. Eixos avisos formen part de la revisió. Per a interpretar-los cal saber què es vol mostrar. En l’exemple del campament, les places disponibles poden ser públiques. La fitxa d’una inscripció té uns altres permisos. Controls de publicació de Lovable
Quines dades gestiona l’aplicació quan es paga amb targeta
Al maig, Sansec va observar atacs que aprofitaven una fallada en un connector de WooCommerce per a injectar codi capaç de capturar números de targeta i codis de seguretat en el formulari de pagament. Eixe cas correspon a una vulnerabilitat del connector. Servix per a entendre per què, quan es revisa un cobrament, també importa on s’introduïxen les dades de la targeta i quin codi s’executa en eixa pàgina. Investigació de Sansec
En una integració per redirecció com la que documenta Redsys, el comprador introduïx les dades de la targeta en la pàgina de la passarel·la. L’aplicació del negoci continua gestionant la inscripció, la referència de l’operació, l’import i l’estat del cobrament. El servidor confirma el pagament quan rep i valida l’avís de la passarel·la. La pantalla de «Gràcies» informa el comprador. Com funciona la redirecció en Redsys
Una part de la revisió consistix a comprovar que el pagament queda registrat encara que el comprador tanque la pestanya i que dos avisos sobre el mateix cobrament generen una sola confirmació. Tindre clara eixa relació entre el cobrament i la inscripció també ajuda si algun dia cal recuperar una còpia de l’aplicació. Com recuperar la teua web sense perdre comandes
Què aporta un desenvolupador abans de publicar
Abans d’incorporar dades reals, cal acordar qui pot consultar o modificar cada cosa. Una vegada definides estes regles, es pot revisar quines dades arriben al navegador, on es guarden les credencials i com respon l’aplicació quan un altre compte sol·licita una fitxa o un arxiu. En un entorn de proves també es comproven els canvis de permisos i els cobraments sense afectar els clients. Les comprovacions que convé repetir amb cada canvi es poden deixar automatitzades. Per què usar staging abans de publicar
Treballe amb IA perquè em permet afrontar projectes que abans eren difícils d’assumir pel temps que requerien o per la seua complexitat. Pot ajudar-me a comparar enfocaments, generar codi i preparar proves. La meua responsabilitat és donar-li el context del negoci, decidir quina solució encaixa i comprovar com es comporta abans de posar-la en mans dels usuaris.
Eixa decisió també afecta el manteniment. Quan un permís s’aplica al panell, les descàrregues i els informes, convé que estes tres parts consulten la mateixa regla. Així, si la regla canvia, hi ha un lloc clar on modificar-la i unes proves per a vore què continua funcionant. També es pot triar una tecnologia que l’equip conega i puga mantindre, sempre que encaixe amb el que necessita el projecte.
Qui pot continuar el projecte després del lliurament
Lovable permet exportar el codi i allotjar-lo fora de la seua plataforma. La base de dades i els arxius que s’hi han pujat es traslladen per separat. Per a saber si una altra persona pot fer-se’n càrrec, també cal tindre clar qui controla el domini i els comptes dels serveis, com es recuperen les dades i què cal per a desplegar un canvi. Documentació de Lovable sobre allotjament i propietat
Si t’oferixen una web per 400 €, el preu per si sol diu ben poc sobre què rebràs. Una pàgina que explica els horaris i una aplicació que gestiona inscripcions, permisos i pagaments tenen un abast diferent. La pregunta és què inclou el lliurament i qui podrà continuar la faena quan canvie una tarifa, entre una altra persona a l’equip o calga recuperar una còpia.
Si ja tens una aplicació feta amb IA i vols obrir-la al teu equip o als teus clients, podem revisar com estan resolts els accessos, els cobraments i el manteniment. Conta’m què estàs construint
Comparteix aquest article